"Sindèmia" és una paraula que uneix diversos tipus de pandèmies amb causes i efectes comuns. La Covid-19 conviu amb altres malalties que ja es patien, com el càncer o la hipertensió, i també amb problemes no biològics, com la pobresa o la desigualtat social.

Cada vegada més, els científics es refereixen a la pandèmia del coronavirus com a sindèmia, que és quan interactuen dues o més pandèmies en el mateix moment. Però també inclou els condicionants socials i ambientals que fan que una part de la població sigui més vulnerable al seu impacte.

"Sindèmia és una paraula que hem estat utilitzant els darrers anys per referir-nos a dues o més epidèmies que tenen causes i efectes conjunts", explica Miquel Porta, epidemiòleg de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, adscrit a la UAB.

Així, segons aquest raonament, la Covid-19 no és només una pandèmia, és una sindèmia.

Josep Maria Garcia-Alamino, del Grup de Recerca Salut Global, Gènere i Societat de la Universitat Blanquerna-Ramon Llull, recorda: "Tenim una malaltia infecciosa, que és la Covid, però que està convivint amb altres, com el càncer o la hipertensió arterial."

Tempesta perfecta

La combinació de factors estructurals com les desigualtats, que la crisi derivada del confinament ha agreujat, fa palès que no es pot abordar el repte del coronavirus des d'un punt de vista exclusivament sanitari, assenyalen els experts. Garcia-Alamino, per exemple, creu que hi ha altres factors que hem de tenir en compte si es vol tenir el control d'aquesta malaltia.

"Pensar que una vacuna ho solucionarà tot se'm fa molt difícil", argumenta l'investigador de Blanquerna.

"És un error greu veure una malaltia únicament des del punt de vista biològic", rebla Porta. Una afirmació que va en sintonia amb el que pensa Israel Rodríguez Giralt, investigador de la UOC a l'Internet Interdisiciplinary Institute (IN3).

"La idea és que vivim una tempesta perfecta, que hi ha una crisi de salut, però que interacciona molt amb un tema social, on trobem desigualtat social, vulnerabilitat, precarietat", coincideix Rodríguez.

Desastre lent

Segons els investigadors consultats, cal buscar solucions a la crisi sanitària des de diferents dimensions.

"Accés al transport, accés a l'educació, els horaris laborals, la qualitat de l'alimentació, la possibilitat de fer exercici, el nombre d'hores que dormim, tot això pot esmorteir l'impacte negatiu de la Covid o agreujar-lo", considera Miquel Porta.

Alguns experts, des de les ciències socials, utilitzen la metàfora del "desastre lent" per referir-se a fenòmens com el de la Covid-19.

"Els desastres lents són processos generalment molt més graduals, molt més llargs en el temps, i també sovint molt menys visibles. Un cas molt evident és el tema de la Covid persistent", detalla Israel Rodríguez.

"Necessitem pensar el que ens està passant d'una manera que vagi més enllà de la mortalitat i del col·lapse sanitari", insisteix Rodríguez.

Tots ells aposten per posar el focus en la prevenció, més que no pas en la reacció. No centrar-se exclusivament en la cura o en possibles tractaments pal·liatius.

"Tindran un efecte molt positiu, però això no solucionarà ni les altres epidèmies ni les condicions socials de pobresa i desigualtat o d'emergència climàtica que estem patint", conclou Porta.