Respecte a la negociació exprés de l'III Pla d'Igualtat de l'AGE que va començar al mes d'octubre on es va facilitar un esborrany perquè es realitzessin al·legacions, no negociat, sinó ja tancat, des de la FAC-USO considerem:

1. No és fruit del consens, del pacte. No ha estat signat per tots els sindicats, ni els més representatius, ni els que no arribant a el percentatge, que també representen a empleades i empleats públics de l'AGE. En el I pla d'igualtat, es va convocar en la negociació a USO, amb veu però sense vot, però al menys ens sentim part, van compartir la informació i aquest és l'esperit que ha d'embolicar tot el que tingui l'etiqueta d'igualtat. En una taula de negociació sobre igualtat, no han de ser excloses cap opció sinó donar cabuda a totes les perspectives i sensibilitats.
2. Es reprodueixen pràcticament les mateixes mesures que estaven pendents d'execució i es tornen a integrar en el nou Pla, que no és nou, perquè té poc d'innovador, llevat l'eix 6 (Fer visible la diversitat sexual i de gènere de les dones, mitjançant accions puntuals de sensibilització en els dies commemoratius sobre dones LBTI), i el canvi de nom del 5, que apareix titulat com violència de gènere però després es desenvolupa amb mesures sota el títol de violència contra les dones i reprodueix les mesures adoptades en el i i II pla
3. Com sempre a cost 0, com implementar mesures que intenten modificar patrons i canviar comportament sense invertir ni un euro.Integra actes de fe, com donar per veritable, un estudi de bretxa salarial que quantifica la bretxa salarial, però en un percentatge mínim, i sembla que l'AGE aparentment, progressa adequadament, segons uns, segons els altres, resulta insuportable la diferència salarial, i la presència d'homes en llocs de responsabilitat molt per sobre de dones, en concret un dels sindicats signants afirma que és deguda fonamentalment a les diferències entre escales i nivells, la promoció, ocupació de llocs directius o reduccions de jornada per atendre cures familiars), és del 5,2 per cent, i en el cas de personal funcionari, la bretxa arriba al 8,1 per cent.
4. No es té en compte l'existència de l'administració perifèrica, ni tan sols dels espais diferents de les pròpies seus directives a Madrid, però tampoc l'existència d'altres categories i grups professionals. En definitiva, un Pla que no compleix amb l'obligació que marca el article 45 i següents de la Llei Orgànica d'Igualtat, a les empreses a negociar amb la representació de el personal i garanteix la participació de la mateixa en tot el procés, amb un contingut mínim de la diagnosi de situació i amb mesures que reflecteixin la situació real de l'empresa, i que a més òbvia a l'Administració perifèrica, segueix ancorada en el model centralista, en el model Madrid, i no estableix estructures d'igualtat en la resta del territori. Segueix en definitiva amb les mateixes assignatures pendents que ja arrossegaven els seus antecessors plans com ara l'incompliment normatiu, de l'art. 62 de la llei 3/2007, que recull l'obligació de comptar amb un protocol en matèria d'assetjament sexual i per raó de sexe en l'AGE, representada només com una més de les mesures a aplicar, és a dir, el reconeixement exprés d'un incompliment normatiu per part de l'administració.

Llàstima que es perdi de nou una magnífica oportunitat de negociar un pla real, operatiu i amb mesures que realment canviïn actituds, comportaments, tendències, en definitiva, desigualtat en l'Administració General de l'Estat, que és i ha de ser referent per a la resta i que és l'Administració d'un Govern que aparentment abandera la igualtat.